Execució de sentència ferma

El cas gira entorn d'una ponència de valors cadastrals (és a dir, l'avaluació oficial que serveix de base, entre altres coses, per calcular impostos). Una empresa va aconseguir una sentència ferma del TSJ del País Basc que anul·lava la ponència aplicada a un Bé Immoble de Característiques Especials i ordenava retrotreure les actuacions per refer-la correctament.

Si una ponència està malament, s'anul·la i l'Administració ha de refer la feina. El problema va venir després, ja en la fase d'execució d'aquesta sentència. En comptes de limitar-se a refer la ponència d'acord amb el que s'ha ordenat, l'Administració va aprovar una nova ponència, però a més la va notificar dient que tindria efectes retroactius des de l'1 de gener de 2020, o sigui, des de la mateixa data en què havia començat a aplicar-se la ponència anul·lada.

L'empresa va entendre que això era passar-se de la ratlla i va promoure un incident d'execució dient, en essència, que l'Administració estava aprofitant l'execució per imposar efectes retroactius que no estaven en la sentència. El TSJ no li va donar la raó, i per això l'empresa va acudir al Tribunal Suprem (TS).

El TS estima el recurs, recorda que una sentència ferma ha de complir-se en els seus propis termes, i que en execució no es poden introduir càrregues, condicions o conseqüències noves que la sentència no hagi previst. Per això, conclou que no es admissible que l'Administració, en aquesta fase, aprovi una nova ponència amb retroactivitat recolzant-se en una interpretació estricta de l'art. 39.3 de la LPAC. Fer-ho vulnera la intangibilitat de la sentència ferma i el dret a la tutela judicial efectiva. En conseqüència, el TS anul·la el resolt en execució en quant avalava aquesta retroactivitat i declara nuls els actes administratius en aquest punt.

 

Si us trobeu en una situació similar, els nostres professionals podran assessorar-vos en la defensa dels vostres drets.